Per què utilitzem materials naturals?
“Per al refugi humà, tan sols podem fer servir aquells materials que podem trobar a la superfície o en les primeres capes de la terra —allà on viu l’individu: terra, pedra, fusta, fibres naturals, argila… La relació entre el material i la humanitat és d’una importància cabdal. L’energia i l’amor invertits en el material i el diàleg entre l’artesà i el material queden gravats permanentment al material i romanen visibles per a tots els que després viuen al seu entorn.”
Aquesta cita de Hassan Fathy (arquitecte egipci, 1899-1989) descriu molt bé la meva manera d'entendre i sentir la construcció. S’ha de ressaltar la varietat de beneficis de fer servir aquests materials, tant per al medi ambient com per a la salut humana i per a la restauració de patrimoni.
L’atmosfera i el clima d'interior estan influenciats pels materials i el mobiliari, i això marca l'essència d’un lloc. En el cas dels arrebossats, estem parlant d’aquella última capa, aquella última pell amb la qual estarem en contacte. Molts dels materials i mètodes de construcció moderns, no només en fallen per la seva funció protectora com una tercera pell, sinó que alhora tenen un efecte tòxic en els habitants.
Els materials naturals, com la calç i l’argila, a més d’estar a la nostra disposició en abundància com a matèries primeres, tenen molt bones propietats per utilitzar-los a la construcció. La seva característica més rellevant és com interactuen amb la humitat. Són materials porosos capaços d’absorbir l'excés d’humitat i mantenir-lo dins la seva estructura porosa com una esponja, i tornar-la a l'ambient quan és precís, de manera que contribueix a mantenir un ambient interior saludable i evitar patologies en la construcció. Aquests acabats tenen també un efecte positiu en la nostra psique i benestar, ja que activen els nostres sentits i ens connecten de manera indirecta amb el mon natural.
En vols saber més?
La calç i la terra s’han fet servir com a materials per a acabats en la construcció durant milers d’anys a tot el món. Sempre s’han utilitzat de manera simultània, tant per les classes altes com per les classes més baixes de la societat. La terra és el material de construcció natural més important i abundant en la majoria de regions. Aquest material sovint s’obté directament al mateix lloc quan es fan les excavacions per als ciments. Avui dia, un terç de la població mundial viu en habitatges de terra, i en països en vies de desenvolupament aquesta dada representa més de la meitat.
Durant la revolució industrial, van sorgir nous materials etiquetats com a ràpids i barats de fer servir. En els països industrialitzats, l’explotació desmesurada dels recursos naturals i els sistemes de producció centralitzats intensius en capital i energia, no només són malbaratadors, sinó que també contaminen el medi ambient, al mateix temps que incrementen l’atur. La producció de ciment contribueix al voltant del 8% del total d’emissions de CO₂. L’ús de la calç i la terra com a alternativa al ciment té un paper significant.
Cada vegada més, les persones que construeixen els seus habitatges demanen edificacions eficients tant econòmicament com energèticament, i donen més valor a la salut i a un bon ambient interior. Actualment, s'està vivint un renaixement d'aquests materials a causa del reconeixement de la “síndrome de l'edifici malalt” i la conscienciació sobre l’impacte al medi ambient. En els últims anys, s’ha fet un gran esforç per estudiar i recuperar les tècniques de construcció amb terra i calç, de manera que unes arts gairebé perdudes s’han convertit en una nova investigació de mètodes i materials.